• Guia Marrugat Andorra
    • » Andorra

Andorra


Andorra, el país dels Pirineus situat entre França i Espanya, ocupa una superfície de 468 km2, té al voltant de 80.000 habitants i són només quaranta-dos els quilòmetres que cal recórrer per cobrir la distància que separa la frontera espanyola de la francesa. Malgrat les reduïdes dimensions del territori, si veniu a Andorra i amb l’ajut d’aquesta guia podreu descobrir tota la grandesa que amaga aquest petit gran país. 

Breus apunts històrics 

La història d’Andorra es remunta a l’any 6000 a.C, època de què daten les més antigues restes arqueològiques trobades al territori i que constitueixen el testimoni dels primers pobladors, que habitaren a la Balma Margineda, a la zona de l’actual Sornàs a la parròquia d’Ordino. D’aleshores ençà la població va anar creixent i situant-se als marges del riu Valira. 

Diu la llegenda que Andorra va ser fundada per Carlemany l’any 805 com a mostra de reconeixement i agraïment als habitants de la zona per l’ajut prestat durant les batalles contra els sarraïns. Llegendes a banda, no és fins l’any 839 que trobem la primera menció escrita de les parròquies andorranes en l’Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell. 

El següent esdeveniment significatiu en la història andorrana va ser en el segle XIII quan després d’un període de lluites territorials entre els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix aquests van signar els anomenats Pariatges (1278-1288), pels quals quedava establerta la cosobirania del bisbe d'Urgell i del comte de Foix (avui representat per la figura del president de la República Francesa) sobre Andorra. Acabava de néixer el que coneixem com a Principat d'Andorra. 

Finalment, com a data històrica volem també assenyalar el 14 de març de l’any 1993, festivitat en què es commemora la signatura de la primera Constitució escrita i que converteix el Principat en un estat independent, de dret, democràtic i social. 

A més dels moments citats, podem remarcar que el 1933 s’instaurà al país el sufragi universal masculí, l’any 1970 es va concedir el dret de vot a la dona, i el juny de 1993 Andorra va ingressar com a membre de l'ONU. 

Des del punt de vista administratiu el territori està dividit en set parròquies, governada cadascuna per la figura del cònsol. Ordenades protocolàriament són les següents: Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. 

Una altra manera de conèixer la història 

Molts associen automàticament la paraula història amb adjectius com avorrida i pesada. Nosaltres us proposem que descobriu i conegueu la història del país d’una manera amena i entretinguda a través de la variada oferta cultural que s’ofereix al visitant. 

Segurament quedareu sorpresos per la quantitat de museus que podeu visitar al Principat, alguns d’ells tan singulars com el Museu de la Miniatura, a Ordino, únic al món i obert tots els dies de la setmana, o bé la Farga Rossell, a la Massana, on sereu testimonis de com es desenvolupava el treball d’extracció del ferro en una farga a principis del segle XX: aquest és un dels punts que es visita en l’Itinerari del Ferro. 

Pel que fa a l’època medieval, hi ha escampades al llarg i ample de tot el territori un munt d’esglésies que us permetran conèixer l’arquitectura, pintura i escultura romàniques. Si ho desitgeu, podeu realitzar l’Itinerari de l’Andorra Romànica i visitar les més importants i millor conservades. També podeu visitar el Centre d’Interpretació de l’Andorra Romànica, situat al poblet de Pal, així com la sala de maquetes del Centre d’Art d’Escaldes- Engordany, on contemplareu maquetes realitzades a escala i amb materials trets de la zona originària d’algunes de les esglésies medievals del país. Per a completar la ruta, com a mostra d’arquitectura civil medieval hi ha el pont de la Margineda, a Santa Coloma, i el de Sant Antoni, a la Massana. 

I si el que voleu és avançar una mica en el temps i en el coneixement de la història del país, teniu la possibilitat de realitzar l’Itinerari de l’Hàbitat Rural, que us durà a visitar tres cases típiques andorranes habilitades com a museus, cadascuna d’elles representativa de les diferències econòmiques i socials al país durant el segle XIX. 

Per als amants de la lectura, us recomanem que llegiu alguna de les obres de Joan Peruga, com ara la novel·la “Últim estiu a Ordino”, un relat que combina història i ficció i on els protagonistes són els membres d’una de les famílies més importants que visqueren a la Vall d’Ordino, els Areny-Plandolit. 

Més propostes culturals 

La música és present a Andorra tot l’any. Escaldes-Engordany organitza durant els mesos de juliol i agost la Temporada de Música; en el mes d’octubre té lloc a Ordino el Festival Internacional Narciso Yepes, i a Andorra la Vella se celebra de novembre a maig la Temporada de Música i Dansa. 

Podeu consultar el calendari de festes i activitats de la guia o bé apropar-vos a les diferents oficines de turisme del Principat i us informaran de totes les activitats que s’organitzen, com ara les festes majors, que tenen lloc cada estiu a la majoria de poblacions del país.

Fer esport en un escenari incomparable 

El relleu andorrà és eminentment muntanyós, com ho palesen els 65 cims de més de 2.500 m d’altitud i les nombroses valls on s’han assentat els pobles al llarg de la història. Situat a una mitjana de 1.996 m d’altitud i amb el pic de Comapedrosa (2.946 m) com a punt més alt, Andorra és el segon país més alt d’Europa després de Suïssa. 

Des del punt de vista paisatgístic podríem afirmar que Andorra presenta un caràcter dual, ja que les blanques muntanyes dels mesos d’hivern, paradís dels esquiadors i de tots els qui gaudeixen practicant els esports de neu, es transformen amb l’arribada de la primavera en una gran catifa verda on es poden practicar infinitat d’activitats tant si es va sol com en grup o en família. 

 
L’oferta per a la temporada de neu és ben completa i variada gràcies a les quatre grans zones d’esquí repartides pel territori: Grandvalira, que comprèn el Pas de la Casa, el Grau Roig i Soldeu-El Tarter; Vallnord, que aglutina Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal; el Parador Canaro, àrea ideal per a tots aquells, adults i nens, que es vulguin iniciar en el món de l’esquí, i finalment el Camp de Neu de la Rabassa, amb més de quinze quilòmetres per a practicar l’esquí nòrdic, entre altres activitats. 

La resta de l’any les valls i muntanyes són l’escenari on es realitzen nombroses excursions i altres activitats. Destaquem però tres espais naturals que per la seva bellesa i importància val la pena de visitar durant la seva estada al Principat. D’una banda hi ha el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa i el Parc Natural de la Vall de Sorteny, i de l’altra la Vall del Madriu-Perafita-Claror, territori que representa prop d’un 10% de la superfície andorrana i que ha estat declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. 

L'interès essencial de la vall rau en el gran nombre d'elements naturals i culturals de valor patrimonial que, des de l’època medieval, apareixen concentrats en un estat de conservació excel·lent en una superfície relativament petita i que constitueixen un testimoni viu de la història andorrana i de la coexistència dels homes de muntanya amb l’entorn. 

L’origen de l’esquí a Andorra 

Andorra té en conjunt la més gran superfície esquiable dels Pirineus, i és precisament la pràctica de l’esquí un dels principals atractius turístics del país. És per això que no està de més explicar com, quan i perquè s’utilitzaren els primers esquís a Andorra. Sembla que l’esquí arribà al Principat l’hivern de l’any 1924, gràcies a en Miquel Farré, el carter de Soldeu. A causa de les fortes nevades caigudes durant aquell rigorós hivern i amb l’objectiu de comunicar-se amb els habitants del poble de Porta, a la Catalunya francesa, el carter va fer-hi cap caminant amb unes raquetes als peus. Allà l’home veié que els seus companys de feina francesos es traslladaven amb dos rudimentàries però eficaces plataformes de fusta estretes i llargues, i copiant-los el carter se’n tornà cap a Soldeu. Així va ser com s’introduí el primer parell d’esquís a Andorra, un instrument que uns anys enrera cobria una necessitat i que és avui dia el protagonista d’una activitat lúdica de masses. 

L’aigua, font de salut i entreteniment 

Andorra disposa de grans recursos hídrics, com són els rius que davallen dels incontables estanys de les muntanyes: el Valira del Nord i el Valira d’Orient, que s’uneixen i formen el Gran Valira, i el Madriu, a més de les fonts d’aigües termals que brollen del subsòl de la parròquia d’Escaldes-Engordany. 

Conegudes ja d’antic les aigües termals van ser durant el segle XVII un element bàsic en la indústria dels paraires, és a dir, aquells qui es dedicaven al rentatge i tintatge de la llana, i una mica més tard, en els segles XVIII i XIX, suscitaren la construcció dels primers balnearis. 

Caldea, centre termolúdic inaugurat l’any 1994, ha sabut aprofitar aquest recurs natural i treure’n el màxim profit combinant alhora les seves propietats sanadores i terapèutiques amb una aposta lúdica. El centre té una torre en forma de punxa de vuitanta metres d’alçada que recorda la torre de les esglésies romàniques, els edificis paradigmàtics del període medieval andorrà. Semblaria que en certa manera passat i present, tradició i modernitat, s’unissin en l’edifici que constitueix el principal emblema del país. 

Una gran botiga oberta tot l’any 

Andorra és el lloc ideal per a aquell qui gaudeix anant de compres, ja que en un espai relativament reduït trobarà concentrada la més variada oferta comercial amb els més de dos mil comerços especialitzats que no tanquen els caps de setmana. L’avinguda Meritxell i la seva perllongació amb l’avinguda Carlemany, totes dues tancades al trànsit els dissabtes per a major comoditat dels vianants formen, juntament amb els carrers adjacents del centre d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, una mena de gran centre comercial on podeu buscar i trobar tots aquells articles que us pugueu imaginar. 

Gastronomia d’alçada 

El ventall de restaurants satisfarà els gustos de qualsevol paladar, fins i tot el del gurmet més exigent. La gastronomia tradicional es combina amb una cuina de mercat i internacional on els plats típics són, entre d’altres, la truita de riu, les carns a la llosa, o les taules d’embotits. Molts restaurants s’han ubicat a les diferents bordes repartides pel territori, antigues construccions rurals on a les nits es tancava el bestiar i es guardaven els estris de feina, amb la qual cosa han dotat els locals d’un caliu i atractiu especials. 

A més, cada any tenen lloc diversos actes relacionats amb el món de la gastronomia: durant el mes de febrer se celebra la Quinzena de la Tòfona, que organitza el grup “La Fogaina dels Pirineus” i que ofereix menús a base d’aquest preuat fong tuberculós a un preu fix a determinats restaurants del Principat; pel mes de març té lloc a Sant Julià de Lòria el Saló de l’Alimentació, i al setembre s’organitza la Mostra Gastronòmica d’Ordino. 

I en acabar el dia 

Un cop finalitzada la llarga jornada, si heu decidit de pernoctar al Principat trobareu ben segur l’allotjament que millor s’adapti a les vostres necessitats: des d’hotels i aparthotels de diverses categories fins a càmpings o inclús refugis per als qui us estimeu més envoltar-vos de natura. 

El vostre torn 

Després d’aquestes quatre pinzellades introductòries sobre el país dels Pirineus tan sols ens queda convidar-vos a que gaudiu d’aquest país i descobriu vosaltres mateixos tot allò que aquest té per oferir-vos.

 

 


Publicitat:

Andorra